Cartas

Bueno esta es una redacción que tuve que hacer para clase de Catalán y bueno como era catalán pues estará en catalán la redacción pero tranquilos por que ya se que la mayoría de vosotros no sabéis a si que mañana subiré la traducción.

Encara recordo el dia en que ho vaig escriure, 24 de desembre, feia fred y era de nit i jo només volia tornar als meus anys de infància i escriure cartes al Pare Noel

i als Reis Macs, però volia demanar alguna cosa diferent. Perquè jo ja no tenia vuit anys, i ja no volia nines, ni videojocs ni roba, però qui anava a dir que aquelles fantasies cobrarien vida? Les cartes deien així:

Estimat Pare Noel,

Sé, perfectament, que aquest any hi han agut moltes mogudes i que m’he posat en molts embolics. Però crec que aquestes altures, ja deuries saber que tinc alguna cosa que em fa posar en problemes.

A pesar d’això, sé que també me portat considerablement bé aquest any, per això crec que soc digna de demanar-te el meu “regal” si així es pot dir.

Doncs bé, aquest any no et demanaré res per a mi, m’he cansat de ser una nena materialista que no deixa de demanar coses per a mi mateixa. I amb el propòsit de canviar t’explico els meus desitjos:

Vull que, si al final la meva mare dona medul·la òssia, et prego, que aquesta sigui compatible amb en Leo per que per fi pugui complir el seu somni i poder tenir una vida com la de qualsevol nen. Que abandoni el “submarí” per a poder anar a casa seva, poder estar a la fi amb el seu pare, la seva mare i la seva germana, que no hi hagi barreres de vidre o de paper que el separin de la seva família.

Moltes gracies per llegir la meva carta, espero que compleixis els meus somnis, i amb ells també el d’en Leo.

Atte: Diana

Estimats Gaspar, Melchor i Baltasar,

Comprenc bé, que he comes molts, molts errors al llarg d’aquest any, coses que he fet sense pensar i de les que m’arrepanteixo. Però crec, al menys que per això mateix , per a repetir-me, reconec els meus errors i aprenc d’ells. Crec que de debò puc ser recompensada amb alguna cosa.

Com sou tres us demanaré tres coses, totes tres molt diferents, però molt importants per a mi.

Per Gaspar: Vull que la nit del cinc al sis de gener, treguis de sota de les teves pèl-roges barbes, una espurna de llum, no m’importa de quin color, només que brilli amb intensitat i que amb cada cop que la miri, m’ensenyi tot lo bo d’aquest mon, les coses importants per les que hi ha que viure i per les que mereix la pena somiar. Et preguntaràs, per que? Pues es simple per no estar trista, per veure totes les nits i recordar que mereix la pena somriure i que ser feliç es lo més important. Per que quan intenten enfonsar-me, aconseguiré veure les raons per les quals posar-me en peu. Per això et demano i vull que aquesta espurna brilli cada nit en la foscor del cel, per que tot el mon pugui veure lo important que es ser feliç.

Per a Melchor: Et demanaré hores d’entrenament, hores de somni i imaginació. Et demano hores de relats i histories de amor impossibles. Et demano lletres sobre les que posar la meva cansada mirada totes les nits, et demano un objecte. Un mon de somnis en forma de flor. Per que, suposo, que ja sabràs lo molt que m’agrada llegir, i posats en la meva proposta de canviar estic intenten fer-me una mica ecològica, et demano això, per que no es facin mal be els papers i els litres de tinta en uns llibres.

I finalment, Baltasar: Et demano, algo també molt important. Vull que des de el cor d’África, aconsegueixis els desitjos de milions de persones. Vull que aquestos es facin realitat i que la gent pugui somiar sense por. Que després de lluitar tan de temps, la gent pugui fer realitat aquelles il·lusions que va somiar cada nit.
M’acomiado de vosaltres, amb un petó i una senzilla abraçada, al menys, haver llegit aquesta carta.

Atte: Diana

Si, boniques, veritat? La meva mare mai va donar aquella medul·la òssia, però el meu desig principal es va complir, Leo va aconseguir un donant i ara esta recuperant se, ara podrà sortir al carrer, anar a la guarderia, jugar amb altres nens i viure una vida normal, aquella que tant trobava a faltar.
Ara també vull donar les gracies a Gaspar, per aportar els núvols del cel i mostrar-me la bonica Estrella Polar. Moltíssima gent ja la coneix, però ara te un altre significat. Ara no només orienta als perduts. Si no que també serà portadora de la esperança, per que se, que des de el moment en el que llegeixis això, miraràs el firmament i al veure brillar l’estrella, pensaràs en els bonics detalls de la vida, en l’harmonia de la naturalesa i en les mil raons de ser feliç. A Melchor, també gracies per concedir-me el únic objecte que vaig demanar. Però per a mi no es un objecte, per a mi es una font infinita de sentiments i allà on els altres veuen lletres, jo veig somnis, il·lusió, sentiments i pau. I finalment Baltasar, no se si hauràs pogut llegir la meva carta, comptant que vius a África, però només alguna cosa hauràs fet. En el meu col·legi, vam contactar amb una escola de l’Índia i vam recol·lectar diners per que ells poguessin tenir material, catifes i fins i tot un armari per el seu col·legi. I estic segura que molts més hauràs fet, o faràs. Només vull tenir fe, tot i que ni tan sols existeixis, en que la gent que llegeixi això sen adoni d’alguna cosa important.